[ Pàgina 1 | Pàgina 2 ]

Història de la Capella

Influència Tèxtil

El rerefons socioeconòmic

La conca del Llobregat és un fidel reflexa del que va representar el moviment industrial a Catalunya a començaments del segle vint. Des de el seu naixement a Castellar de N’Hug fins la desembocadura al Prat de Llobregat, les ribes d’aquest riu estan farcides e pobles i colònies que van aprofitar el seu corrent per a construir-hi salts d’aigua que donessin l’energia necessària per fer funcionar els “embarrats” d’aquelles antigues fàbriques tèxtils. 

Però no tot s'acabava en anar a la fàbrica i poc a poc en un poble si i en un altre també, van anar sorgint diferents col·lectius que omplien el seu, aleshores poc, temps de lleure en activitats culturals. L’Orfeó “La Formiga” va néixer al recer d’una colònia tèxtil de començaments de segle, era una entitat integrada per “formiguetes” treballadores que es passaven jornades de més de vuit hores al peu dels telers. L’estret lligam sociocultural existent facilitava molts aspectes de la vida quotidiana dels treballadors, com el fet de l’Orfeó, però era també un aspecte negatiu en èpoques de crisi, on l’extrema dependència patró obrer s’aguditzava en els moments difícils. I difícils van ésser aquells tres llargs anys de guerra després dels quals molts van ésser els orfeons i agrupacions culturals de tot tipus que desaparegueren. 

L’Orfeó la Formiga ja no hi era, però quedava el seu esperit i les ganes de tornar a cantar. La tasca va recomençar, amb el nom de Capella de Música Burés varen tornar a assajar i gràcies a l’esforç dels seus components i del recolzament d'Indústries Burés, es va entrar en una de les èpoques mes fructíferes de la nostra entitat. 

Avui en dia aquest arrelament exclusiu a la colònia ha desaparegut, els temps han canviat, el Burés és un barri més de Castellbell i el Vilar i la Capella una entitat que, com qualsevol altre, ha de treballar amb constància i il.lusió per millorar dia a dia la seva tasca.

Pujar

Els directors

L'historia de la Capella de Música Burés segueix una trajectòria d’èxits i prestigi artístic adquirit sota la direcció d'uns excel·lents músics i compositors

Antoni Torras Balaguer 1914-1916
És el primer director musical de la Formiga. D’ell es conserva encara en els arxius de la C.M.B., alguna obra pròpia com La Fontada, una polka corejada.

Jaume Puig 1916-1917
Durant un breu temps, que no va arribar a l’any, ell es va fer càrrec dels assaigs, al plegar al senyor Torres.

Florenci Vila Vilaseca 1917-1924
Fou el mestre més jove que ha tingut mai aquesta entitat, ja que en el moment de prendre’n la direcció sols tenia 19 anys. A ell cal atribuir al pas de cor a orfeó, i crea la secció de dones. El mestratge d’en Florenci Vila va aconseguir un nivell de qualitat artística que en molt poc temps van donar fama i renom a l’Orfeó la Formiga i també a ell mateix.

Lluís Cabiscol Gener 1924 - Octubre 1924
Deixeble del mestre Joan Pecanins, dirigeix l’Orfeó de gener de 1924, fins l’octubre del mateix any.

Enric Gibert Camins 1924-1952
Neix a Barcelona l’any 1896, amic i deixeble del mestre Lluis Millet, fou director de l’Orfeó Barcelonès i l’Orfeó del Centre Social de Betlem. L’any 1924 es fa càrrec de la direcció de l’Orfeó La Formiga, l’obra més notable del mestre Gibert, fou la creació l’any 1924 de la Secció d’Infants, seguint el mètode del seu amic Joan Llongueras.

Francesc Vila Ginferrer 1952-1987
És el fill de l’antic mestre de la Formiga, Florenci Vila i deixeble musical del mestre Gibert, amb qui l’unia una gran amistat. Va cursar estudis superiors de música en el Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Durant els seus anys com a mestre de la Capella de Música Burés, no s’ha limitat únicament a dirigirla, ell és autor de moltes les peces que canta el cor, dels quadres de la Secció de Rítmica i Plàstica i dels arranjament dels percussionistes, ha escrit un elevat nombre de cançons polifòniques que fins i tot actualment són interpretades per grups estrangers i és també autor de alguna sardana.

Josep Colomer Somoza 1987-1990
És professor titulat pel Conservatori de Barcelona de Piano, Solfeig, Harmonia, Contrapunt, Composició, instrumentació. En el mateix centre també va estudiar Direcció Coral i posteriorment va assistir a cursets de la mateixa especialitat impartits per Oriol Martorell i de Direcció d’Orquestra, amb A. Ros Marbà i E. Garcia Asensio.

Pere Diez 1990-1997
Durant quatre anys forma part de l’Escolania de Montserrat on inicia els seus estudis musicals Fa estudis de flauta travessera al Conservatori de Música de Manresa amb Josep Padró, de cant coral amb Montserrat
Pueyo i amb Margarida Sabartés. Es director de la Coral Al Vent de Sant Vicenç de Castellet i de la Coral Lo Lliri de l’Atmella del Vallès.

Montserrat Casas 1990-1997
Inicia els seus estudis al Conservatori de Música de Manresa. Cursa estudis de piano al Conservatori de Música de Terrassa, cant coral amb Montserrat Pueyo i Margarida Sabartés. És professora de l’Escola Municipal de Navarcles. És especialista en tècnica vocal i imparteix cursets d’aquesta especialitat. És directora de l’Escola de Música de la Capella de Música Burés.

Jordi Casals i Ibañez 1997 -
Neix a Terrassa l’any 1973. Va començar a estudiar música amb el seu pare, organista i director. Entre el 1983-87 va fer d’escolà a Montserrat, on va estudiar cant, violí i piano. Posteriorment continua la seva formació musical als Conservatoris de Terrassa i Badalona. En el camp de la direcció coral, ha estudiat amb els professors Manuel Cabero, Gabi Bathés, Mireia Barrera, Josep Vila i Harry Cristophers a Mallorca, Barcelona i Granada, respectivament. És deixeble del director i pedagog luxemburguès Pierre Cao. És seleccionat per Juventudes Musicales de España durant dos estius consecutius per cantar al Word Youth Chor, un cor juvenil mundial amb el que fa gires per Estonia, Letònia, Finlàndia i Suècia (1996) i el Japó (1997).

Pujar

Història dels Festivals

El Burés Festival i el Festival Internacional de Música Coral van ésser els precursors de l'actual FICCCC (Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre)

Burés Festival (Ballets)

El Burés Festivalva marcar una època de glòria artística on els més joves n’eren protagonistes. Una excelúlent coreografia i una ambientació sense estalviar recursos donava com a resultat un producte artístic de gran qualitat. Es feia més d’una representació i sempre s’aconseguia omplir el local de gom a gom.

Festival Internacional de Cant Coral

Atès que la Capella de Música Burés era ja molt coneguda a finals dels setanta i el seu mestre tenia molts vincles musicals per tot arreu, fou possible portar al Casino del Barri Burés corals de gran prestigi i qualitat, tant nacionals com estrangeres, aprofitant la seva estada a Barcelona per participar en el Dia Internacional del Cant Coral. En aquella època, s’organitzaven a Castellbell i el Vilar els Festivals Internacionals de Música Coral,que va tenir molt d’èxit per la novetat i el privilegi que suposava poder escoltar cants d’altres països i altres cultures. Cal subratllar que l’artífex dels contactes que calia dur a terme era el mestre Francesc Vila, per la seva relació amb els organitzadors de les Jornades que es feien a Barcelona.

FICCCC, Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre

Els concerts de corals estrangeres i nacionals, durant el mes de setembre, havia esdevingut quasi un costum i una bona ocasió per promocionar la Capella de Música Burés des de casa mateix, així com una font més per captar recursos per l’entitat i un pretexta per vestir el barri de festa i gaudir de la companya de gent forana. La relació del mestre Vila i la Capella de Música Burés amb el director de la Coral Joventut Sardanista de Puig-Reig (ara Polifònica de Puig-Reig), en Ramon Noguera, fou el primer pas per posar en contacte dues entitats corals de cara a iniciar una gran aventura musical de la qual totes dues serien protagonistes, no només en el camp artístic, sinó també en el tècnic, ja que es tractava d’organitzar, amb l’experiència adquirida dels últims anys, els Festivals Internacionals de Cant Coral Catalunya Centre (FICCCC),i no sols això, sinó que calia també institucionalitzarlos. Aquesta cooperació significava poder albergar el doble de cantaires i fer durar més els Festivals, ja que així podia haver-hi més participants.

Aixi s’iniciava, no sense problemes ni enrenous, l’any 1980, la primera edició dels FICCCC, que ininterrompudament s’han anat celebrant cada any i són cita important per tots els amants del cant coral. D’ença l’any 1980, una de les principals activitats de la Capella de Música Burés, consisteix en preparar l’edició anual del Festival, en colúlaboració amb el cor de Puig-Reig.

Pujar

Viatges realitzats

L'oportunitat de viatjar va suposar un al·licient mes per cantar en la coral 

1956 Itàlia
1957 Madrid
1959 Mallorca
1960 Tarragona
1961 Euskadi
1962 Itàlia
1965 Suïssa
1967 Torrevieja
1970 França, Suïssa, Alemanya,Itàlia i Àustria
1971 Paísos Baixos
1973 Txecoslovàquia i Alemanya
1975 França i Itàlia
1977 Polònia
1978 Itàlia i Iugoslàvia
1979 Itàlia
1981 Itàlia i Euskadi
1982 Txecoslovàquia
1983 Itàlia, Iugoslàvia i Euskadi
1984 Iugoslàvia i Itàlia
1985 Portugal
1986 Mallorca
1987 França
1988 Cantàbria i França

Pujar

Discografia i premis

Discografia publicada

1968    TORREVIEJA ALBORADA de Francesc Vila (single). CANCIONES DE LA MAR EVOCACION MARINERA de J.Domingo.
1970     SALMS Lletra i musica de J. Espinosa. Adaptació catalana de Joan Farràs. Adaptació i direcció musical de Francesc Vila.
1970    EL SENYOR ES LA MEVA FORÇA de J. Espinosa. Adaptació catalana de Joan Farràs. Adaptació i direcció musical de Francesc Vila.
1970    NADAL, LLUM I MISTERI de Francesc Vila. Lletrade Joan Farràs.
1970    ADVIENTO Y LIBERACIÓN de J. Espinosa. Direcció Francesc Vila.
1971    MADRE NUESTRA de P. Espinosa. Direcció Francesc Vila.
1973    NADALES (aquesta vegada gravades en k7). Direcció Francesc Vila.

Premis

1967    Primer premi de Composició d’Havaneres de Torrevieja (Alacant) amb la cançó ALBORADA.
1967    Primer premi de Cançons per a Corals Infantils “Cavall Fort” amb la composició CÀNON DEL RELLOTGE.
1984    Primer premi "L'Hèlix d'Or" en el XIII Festival de la Cançó Marinera de Palamós, amb la composició COM ES EL MAR MARINER. Portada del primer disc enregistrat per la CMB (1968)

Pujar